divendres, 29 de maig del 2009

Deman vau en Auvernha

Deman, vau en Auvernha.
Aki fa trop caud. 30° uei!
Vau veire las vacas e manjar d'aligot amb de saussissa. Oc, es mon programa.;)

Tanben, me vau crompar un cotel.
Dins la saca que me rauberon, e ben i avia mon Laguiola.

E mon cotel, e ben me manca!!!

Alara ne vau crompar un autre. E lo cotelièr de Sant Flor, sabètz cossi se ditz?
Es lo Sénher Copat,ako s'inventa pas!!!

Ieu disi qu'es un signe.

dimecres, 27 de maig del 2009

Moment d'emocion

De còps que i a, te dises que siás nula, te dises que los interessas pas, te dises que siás la pròf mai merdica dau mond, te dises que deuriás faire kikòm mai...

Puèi recebes aqueste SMS:

"Mercé per las tres annadas, per ton umor e ton risolet :-D bonas vacanças!"

e ploras.



O vos disi, es un mestièr meravilhós.

.

dilluns, 25 de maig del 2009

diumenge, 24 de maig del 2009

E as ja vist...












Acabi de descubrir aquò. E legissi sus Wikipèdia que la seria existís dempuèi 2006 a la tele. De còps que i a, ai vergonha de ma non cultura televisuala.
M'a fach pissar de rire.

Tot plen mai d'episòdis aquí.

Ieu l'aimi plan aquesta, perque conti totjorn d'istòrias de farfadets a la con que i a pas que ieu que i cresi a mas istòrias a la con:

dijous, 21 de maig del 2009

Un metòde per devenir invesible

Un metòde per devenir invesible

Nani, sabi pas vertadierament coma s'es passat. Se parlava de lònga, de'n pertot, de païs envasits, fòrça luenh dei frontieras d'Eutanasiá. De pòbles somés, de repressions sauvatjas, dau silenci au mitan dau bocan dei tanks e dei bombardiers.
Siáu intrat a la Prefectura.
Ai dich - en occitan- au foncionari darrier sa veirina que voliáu protestar, ieu tanbèn.
Protestat oficialament còntra una invasion de sèt sègles. Una invasion completa, contunha e capitada de 255 000 jorns. A pas soletament levat leis uèlhs de sei dorsiers. Èri plantat aquí, parlavi, cridavi: "Vos dieu que siam estofats, negats, condemnats au silenci despuèi sèt cents ans, e que vòli protestar coma tot lo monde."
Me siáu avisat alòrs qu'èra pas sord, aquel emplegat modele. Me vesiá pas, simpletament. Èri devengut invesible, tot d'un temps. Quand parlatz occitan, a Eutanasiá, devenetz invesibles.
Tot bèn pensat, me consòli en pensant que l'i a pas soletament d'inconvenients.

Florian VERNET, Miraus Escurs, IEO Edicions, 1990

dimarts, 19 de maig del 2009

Tornada

Se tornar veire? E perqué faire?
Per s'enrabiar, tornar, puèi tornar galejar, tornar rire, tornar trobar los gèstes, tornar trobar lo camin de son pel, de sa pèl, de son esquina, tornar sentir sas mans sus ton còs, daissar tornar las sensacions d'un còp èra.

E fugir.

dilluns, 18 de maig del 2009

L'arbre del cementèri

De mon lièch, per la fenèstra bèla, vesi un cipressièr.

Lo matin, quand me desrevelhi, es aquí, quilhat, drech.
Cada jorn, li sorisi al cipressièr: "e ben, polit, as l'ereccion dau matin!".
De tantòst, al penequet, lo mistral lo fa ondejar,
d'un costat de l'autre, davant, darrièr.


E l'Amantorós de dire "M'agrada aqueste cipressièr".


E quand se'n va l'Amantorós, quand se'n tòrna dins son país de glaça,
e que ieu demòri dins mos lençòls cargats d'amor,
lo cipressièr me ramenta los moments passats,
quand ondejam un sus l'autre, un amb l'autre, un dins l'autre.

dimecres, 13 de maig del 2009

Lo mes de mai (2)

Un camisòt tot pegat als pectorals.
L'agach se pausa sul biceps, sauta sul pec, va sus l'autre e acaba sus l'autre biceps.
e te regaudisses de veire los tetons que fan bandar lo camisòt.

Los òmes, al mes de mai, son plen de ... desir...

dimarts, 12 de maig del 2009

Lo mes de mai (1)

Al mes de mai, los òmes sortisson las claquetas e los pantacorts.

Lo pè dins la tòng,
lo botelh borrut e musclat que lo pantacort daissa devinhar.

Lo mes de mai, es la debuta de la ... sensualitat...










(non, fau pas mon coming-out! Tròbi pas l'ekivalent pels mascles... bon, cal dire qu'ai pas gaire cercat.)

dilluns, 4 de maig del 2009

Racavòmit inside - De pas agachar abans o aprèp de manjar.

VEguèri l'excellent Super size Me kand sortiguèt al cinèma fa d'annadas. Es un documentari dins lo biais dels de Michael Moore, que lo realizator Morgan Spurlock i decidís pendent un mes de s'alimentar a MacDo e n'aprofecha per faire un documentari sus los fastfoods, lo restaurant de Ronald e l'obesitat.

Anavi ja pas al Macdonald, pas per conviccions mas per gost. Lo MacDo, es coma la chocrota, pudís qu'embocana e me fa montar las tripas a las bocas.

Kand meme i a una causa que m'agrada al Macdo, son las patanas.



Aprèp aquela video... demòra lo milk shake benlèu?

dissabte, 2 de maig del 2009

Blonda


Trobatz pas que transpira l'inteligéncia ma china?