divendres, 30 de setembre del 2016

Nàpols – V-1 – p.74 > p. 77


05/08/16 – 12h23 – Paestum – La Basilica Cafè.

Mon tren es pas qu'a 14h, tant val dinnar aquí, emai siaguèsson de restaurants per toristalha.
Ai comandat un hamburger de bufala amb de fritas e una pizza amb de rucula.

Paestum, coma 22 ans fa, m'a esmeravilhada. Dels tres sits arquelogics, es lo que m'agrada mai, e de luènh.
Sèm luènh de Nàpols, 1h30 de tren, e aquò se sentís. La vida es tranquilla, lo païsatge polit e pas tant urbanizat e lo mond aimable.

Lo sit es majestuós amb aqueles temples plantats sus un païsatge, l'impression que pas res a cambiat dempuèi la creacion de la vila, a despart de l'arroinament general.

Pas gaire de toristas de matin sul sit. Benlèu que mai tard dins la jornada aquò s'emplenarà.






La serenitat del sit m'a fach de ben.
M'agrada tant qu'ai demandat a l'ofici de torisme d'informacions d'albergament.
Quand dintrarai a l'ostal, m'entresenharai per logar quicòm aquí. Agacharai sus la mapa ont sèm rapòrt als pòles toristics, pòt èsser agradiu de far de vacanças dins lo rèire país.
Sus la mapa que m'an donada a l'ofici de torisme, i a « Getsemani ». Aquò me parla mas me soveni pas de qué. Al verso, es repertoriat coma « Case di spiritualità e per ferie »
Aprèp dotze jorns sens internet, l'an que ven poiriái far una setmana dins un mostièr. Aquò me'n fariá emplenar de quasernets !



( Retorn a l'ostal: Getsemani, lo coneissi del catequisme, es dins la Biblia: es ont Jèsus prega abans de se far arrestar. POdètz anar visitar Getsemani, es a Jerusalem, pas en Campania... )

dimecres, 28 de setembre del 2016

Nàpols – IV-3 – p.71 > p. 73



04/08/16 –Pizzeria Trianon – 20h53



Uèi, ai agut un dobte : e se a l'aeropòrt me daissan pas prene mas pèiras del Vesuvi ? Rai, son pas gròssas mas se pensan que pòt èsser una arma e que pòdi ensucar Barbie Ostessa amb aquò ? Me'n remetriái pas !

Amb çò que me costèt : 18€ e mancar de morir !

Puèi n'i a una de pèira que ne vòli far present a de mond que sabi que lor farà plaser, seriá damatge.

Del còp, ai doas solucions :
- me las mandar per la Poste amb lo problèma que me cal èsser a la Poste quand es dubèrta. Costariá , segon mon àngel gardian telefonic, entre 28 e 35€ segon lo pes. Puslèu 28, aquò pesa pas res.

- los prene dins la sota de l'avion çò que vòl dire 1-crompar una maleta 2. pagar un suplement bagatge. Amb l'avantatge bèl de poder emplenar una valisa de mangiscla : pasta, biscuèches, FOR-MAT-GES…


Trantahi.


Deman farà jorn.



dimarts, 27 de setembre del 2016

Nàpols – IV-2 – p.65 > p. 70

04/08/16 –Pizzeria Trianon – 20h40
Ercolano es dins la dralha dels autres : plumar lo torista. Dintrada : 11€ e l'audioguida : 8€.

I aviá plan la possibilitat de prene un guida uman, mas aquò costava 100€ (li faguèri repetir tres còps a la femna !), divisible entre dètz participants, mas coma quand passèri ieu, èra lo torn en anglés, m'interessava pas.

19€ es çò que còsta la visita d'Ercolano.
Per 1 persona.

Soi completament aclapada per aquel racket organizat, que, o aguèsse sachut, e ben seriái anada en vacanças endacòm mai.

8€ una puta d'audioguida. Me cal avoar pasmens qu'èra modèrne e plan fach l'audioguida. Rai a aquel prètz, es un minimum.

E vos parli pas de la frustracion quand l'audioguida te ditz « e ara dintratz dins l'atrium » mas la pòrta de l'ostal es clavada. O los Tèrmes, que te dison que son dels melhors conservats de l'Antiquitat, que l'explica de l'audioguida dura mai de sièis minutas e que la pòrta n'es barrada « per manca de personal de susvelhança » WTF ? Fan pagar una fortuna e te barran las causas mai bèlas ?!

Romègui.

Mas i passèri 3h a Ercolano, mai de 3h.


Escotèri tot l'audioguida a 8€, lo voliái rentabilizar LOL, non èra tras qu'interessant.

Fin finala, m'o aviá dich l'australiana ièr, me regalèri plan mai a Ercolano que non pas a Pompèi. Mas cal dire que l'audioguida a Pompèi, lo prenguèri pas.






Pompèi 13€, Ercolano 11€ + los trens per anar-tornar (e s'enganar), ma carta Artecard es rentabilizada.

Deman, vau a Paestum (que pronóncian Pèstom) .

Aqueste còp, me soi plan entressenhada pels trens : es pas mai lo regional, es lo Trenitalia, n'i a un a 7h55 e un a 8h55. Metrai lo revelh, que lo vòli pas mancar. I a 1h30 de viatge.

Paestum, me soveni d'un espaci bèl, gigantesc amb de temples grecs impausants. Me soveni que i aviam fach una fòto de classa e nòstre grop qu'èra pas piètre pasmens, èra minuscul sus aquel escalièr.


Languissi d'i èsser.


dilluns, 26 de setembre del 2016

Nàpols – IV-1 – p.59 > p.64

04/08/16 – Pizzeria Trianon – 20h15

Aqueste matin, me desrevelhèri a 6h. 
Per pissar.
« ba, vau dormir un bocin mai, una oreta per èsser en forma. »
Quand me desrevelhèri, èran 9h45….
Rai. Èri lassa.

Anèri a la gara prene lo tren per Ercolano. Abans, m'arrestèri a Fofo que li crompi un entrepan cada jorn. Quand veses çò qu'es un panino aquí, çò qu'apèlan en França « panini » fa rire.

Prenguèri lo tren e al cap d'un moment, reconeguèri pas los arrèsts de la velha. E Vesuvi que vesiái per la fenèstra, lo vesiái pas mai, çò qu'es embestiant per un tren que se ditz « Circumvesuviano ».

Me lèvi per verificar un dobte sus la mapa qu'es en dessús de la pòrta.
Ai pas pres lo bon tren.


Me tòrni assetar.

Lo tipe d'en fàcia, que o vei plan que soi una colhassa : 

« Dove voi andare ? » 
«A Ercolano ».
Cara conscrita. 

Sorisi, risi, fa pas res. Agachi la mapa del país dins mon libre. Ai pres lo tren que passa en dessús de Vesuvi mentre que lo que va a Ercolano passa en dejós. Le tipe me mòstra del det « Vesuvi es alai ». A ben oè, es de l'autre costat rapòrt a ièr.

Aprèp, m'explica sai pas qué, me fa un rasonament sus lo Vesuvi vièlh, lo nòu qu'es a sortir e sai pas tròp de qué, entre mon nivèl flac de mon italian e lo nivèl sonòr din lo tren…

Lo tipe, plan brave, m'explica que me cal davalar a la « prossima ferrata », de prene lo tren dins l'autre sens, de davalar a Barra e a Barra, de prene lo tren per Ercolano.

Davali a la prossima ferrata en granmercejant milanta còps mon salvaire.


E aquí, es la gara del desèrt. Pas un cat, pas una informacion. Vau a l'autra via (logic, non ?), dubrissi la saca per escriure mon aventura. Maganha ! Ai daissat lo quasernet dins lo tirador de la cambra ! N'auriái plorat ! Me congosti tant d'escriure quand ai un moment de sosta que perdre aquel plaser per la jornada es pas possible !

La pizza es arribada.



dissabte, 24 de setembre del 2016

Nàpols – III-8 – p.57 > p.58

03/08/16 – La cambra – 21h03 

Èri per sortir de la pizzeria quand un dels pizzaiolos pizzaioli me demandèt se la pizza èra bona. Sembla qu'es la question per començar un plan draga. 


Ièr de ser ja, a la Taverna, un tipe volguèt dintrar amb ieu e me diguèt sai pas qué, comprenguèri pas un mot. La serviciala me revirèt en anglés que voliá que siaguèsse son amorosa « no grazie ». Anatz pensar que mon italian se resumís a « no grazie ». Mas anavi pas daissar la còrda longa a un psicopata.

Lo d'aqueste ser, es pas çò meme ! Es simpà. S'apèla Tito e me prepausa d'anar dinnar a la plaja deman. E perqué pas? Aquò me farà practicar mon italian e benlèu mai…


Murphy, me depili pas mas crompri de capòtas.

Bala al centre !




divendres, 23 de setembre del 2016

Nàpols - III-7– p.56



03/08/16 – Pizzeria Trianon – 20h35


Cinquanta sièis paginas d'escrichas dins mon quasernet. Sabiái pas de qué donariá de passar a un escrich manescrich. Soi plan suspresa e contenta de la resulta.


Ne caldrà far un bilanç dissabte a l'aeropòrt.


E un autre quand los copiarai los tèxts al blòg, amb mai de recuol…

dijous, 22 de setembre del 2016

Nàpols - III-6 – p.55

Nàpols - 03/08/16 – Pizzeria Trianon – 20h33





- 2x0,46 l. ara
- 1,5 l per dinnar
- 1,5 l de matin a Pompèi
- 1 l de tantòst
+ çò que beguèri a la canela a Pompèi


Uèi ai begut mai de 5 litres d'aiga.


Aqueste ser e caldrà lavar lo blau de china, fa tres jorns que i susi tròp dedins.


dimecres, 21 de setembre del 2016

Nàpols - III-5 – p.53 > p.54



Nàpols - 03/08/16 – Pizzeria Trianon – 20h30



Ai acabat de legir los quatre ebooks qu'aviái crompats. 
Soi trista e contenta a l'encòp.
Trista perque ai pas res mai de novèl per legir.
Urosament, aviái cargat la maquina de classics del sègle XIX, a gratis.
E contenta perque ai legit fòrça. D'aver pas internet me fa tornar al plaser de la lectura.

Sosqui a mon retorn a una connexion internet mai leugièra per contunhar amb la lectura.


Pas d'internet après 21h ?


Chiche !?!


dimarts, 20 de setembre del 2016

Nàpols - III-4 – p.46 > p.52


Nàpols - 03/08/16 – Pizzeria Trianon – 20h





Soi m ò r t a.


Figuratz-vos qu'aprèp mon ensalada del dinnar, anèri al sit arqueologic d'Ercolano e aquí, un tipe, coma n'i a tantes aquí, m'apostrofèt per me prepausar de me menar al Vesuvi en taxi.
« no grazie ».




Camini un pauc e me disi que lo Vesuvi i vòli anar, que lo bus a 2,70€ a Pompèi, lo trobèri pas e qu'a Nàpols, las causas privadas te fan aquò a 15€. Tòrni enrè. 8€ per anar al Vesuvi.

Pacha facha.

Lo Vesuvi èra lo rendètz-vos mancat de mon viatge escolar de 4ª que lo bus aviá pas pogut montar. 

Espèri del temps que mon menaire cèrca d'autres clients.
Una dròlla que parla anglés.

Coma totes los anglofòns, parla pas res mai qu'anglés, alara ieu tanben. Es australiana e fa un megaviatge per Euròpa. Es a Nàpols per quauques jorns.

Esperam totas doas.

Lo tipe pesca doas femnas, francesas, de Lyon, plan simpaticas. Fasèm una bona còla totas quatre.



Montam dins lo minibus cap al Vesuvi. La rota es pas ampla e Michele mena coma un napolitan. Passar un primièr parcatge ont i a la polícia. Vesèm de mond davalar a pè. Nosautras, coma pagam un veïcul, caminarem pas tot aquò !


Fasèm un primièr arrèst per crompar la bilheta per aver lo drech de montar al Vesuvi.


Tot es pagant, e plan pagant… la torista es una vache à lait, DÈTZ èuros lo drech de passatge !

E ma magnifica Artecard me dona pas drech a una reduccion. Quins ratasses !
Mas çò pièger es per venir.

Perque amont amont del Vesuvi, i pòs pas montar en auto, t'i cal montar a pè.

« A little walk. No gradual. 15 minuts » i aviá de marcat sul papièr de l'Australiana. Li disi « It's a lie » (remiratz mon anglés). Ela precisa « It's a big lie ».
Aquò monta long e regde.
Long e regde. E 15 minutas, es lo temps que cal a Kilian Jornet, pas al mond normal.

« Mais que diable suis-je allée faire dans cette galère ? »

18€ per mancar de crebar a susar e bufar, per montar a gratipautas aquela puta de volcan. Aquò, t'o dison pas enluòc vai !

O aguèsse sachut, o auriái pas fach.

Mas i èri.

Seriá estat daumatge de pas montar.

Alara, montèri.

Ne faguèri de pausas.

Susèri tant e mai mas i arribèri amont.


Faguèri quatre fòtos ont soi roginèla e trempa.

Amassèri quatre calhaus del Vesuvi : « Free souvenirs ». 
Espèri que me los daissaràn passar als contraròtles a l'aeropòrt !







dilluns, 19 de setembre del 2016

Nàpols - III-3 – p.43 > p.45


03/08/16 – Ercolano – 14h05. Pizzeria Vesuvio Bar



Aqueste matin, passèri mai de tres oras a trepar Pompèi.
Mas èri pas sola, i aviá fola !
Es lo primièr còp que partissi en vacanças l'estiu. De costuma, vau dins Tarn en estiu o pas luènh.
Es lo primièr cop que partissi per una destinacion toristica en estiu.
E lo darrièr.

Supòrti pas mai d'ausir cridar los alemands. Mas perqué braman ?
Supòrti pas lo ton auturós e mespresós dels franceses.

Me ramenti las vacanças en Sardenha en Febrièr, èra tant agradiu de visitar los sits arqueologics sola. Me prenguèri a somiar a trepar Pompèi sola. Coma m'aurá agradat !
Rai, fòra sason, en Sardenha, trobèri totes los restaurants barrats mas tot çò visitable èra dubert e vuèg.

Aquí, soi una torista mai.
Lo mond prenon pas lo temps de charrar coma o fan fòra sason, preni pas lo temps de lor demandar, de pausar questions sus la vida vidanta.

Èra una experiéncia de viure.

Benlèu que fin d'octòbre, anarai a la fèsta de Lou Dalfin a Saluzzo, tornarai a las Valadas.

E sosqui ja ont passarai las vacanças de Febrièr… Fòra sason !!!






tròp de mond per far una fòto de fàcia...

diumenge, 18 de setembre del 2016

Nàpols - III-2, p.39 > p.42

03/08/16 - 13h37 - Ercolano - Dins un restaurant a toristas.

A la sortida de la gara Ercolano-Scavi, pòs prene pas qu'una carrièra.
Aquí, una primièra dròlla me prepausa "something twitt". 
Compreni pas qu'a la segonda dròlla que "twitt" es pas twitter mas es "to eat". 
Una tresena me ditz çò mème en me donant un papièr.
A cada còp "no, grazie". Primièr perque m'agrada pas que me parlen anglés. Puèi, a la sortida de Pompèi, sortiguèri pas per ont èri dintrada, trobèri una avenguda de "souvenirs" e l'impression d'èsser la font dels sòus m'agrada pas brica. O sabi ben que fa partida del jòc, mas quand mème. 
Lo quatre dròlle me prepausa "to eat", m'escacalassi que lo tròp, aquò te balha lo regolitge o lo rire. Lo tipe me sortís totas las lengas que sap. E acaba per "Hercolanum straight down". Es plan brave de m'indicar que d'indicacions n'i a pas brica. Al pretz que te fan pagar las dintradas, poirián flechar dempuèi la sortida de la gara!
Me trachi qu'ai pas dinnat, pas gaire dejunat e que seriá plan de metre de gasolina dins mon cadabre.
Vau cap a aqueste dròlle, mòrta de rire, ritz tanben. A ganhat.

Mon ensalada rucula, tomata, bufala, basilic, parmiggiano es aquí.






dissabte, 17 de setembre del 2016

Nàpols - III-1 - p.35 > p.38

03/08/16 - 10h45 - Pompèi - los Tèrmes

Fau una pausa a la sosta, a la fresca dels Tèrmes.
Uèi fa caud. A 7h30, per carrièras, a Nàpols, fasiá 28º. Vòli pas saber quant fa a 11h a Pompèi. I a de mond, a 9h a la dubertura, i aviá al mens 40 personas que fasián coa (nòta de retorn a l'ostal: e i a mai d'una dintrada!). A mièg-matin, pas un endrech sens toristas.
13€ la dintrada. Es ma primièra visita amb l'Artecard, es doncas gratuita. Ah ah ah!

Pompèi, èra important per ieu d'i tornar. O vos ai pas dich, mas i venguèri ja per aquí, en sortida escolara. Èri en quatrena, aviái 13 ans, fasiái l'opcion latin e èra lo primièr viatge que fasiái. Me val lo principi que l'escòla publica es l'endrech que te permet de faire çò que tos parents te pòdon pas far descubrir. Me val l'autre principi de "Tota la classa i va, o degun i va pas." 
L'escolana seriosa qu'èri se soven dels malons per carrièras, d'aqueles passatges pedons en relèu e que i aviá un lupanare mas i eriam pas anats, mas lo pròf, qu'adoravi, n'aviá parlat. Aviái pas tot comprés, innocentassa que soi, mas es aquel jorn que lo mot "lupanar" venguèt enriquesir mon vocabulari. 
I voliái tornar a Pompèi adulta, soi espantada pel sit, qu'es bèl, es enòrme. Fa doas oras que camini e n'ai pas vist lo quart! Soi tanben estabosida per totas las rèstas d'aquela vida d'un còp èra, aquelas pinturas tan plan conservadas, las colors... las inscripcions... Testimònis d'una vida vidanta engolida pel Vesuvi. 

Ara, vau anar cap al Lupanare, amb l'enveja de lor fotre al cuol son baston de selfie a aquela toristalha! 






dijous, 15 de setembre del 2016

Nàpols - II-4 - p.33 >p.34



Nàpols - 02/08/16 - 20h45 - Restaurant La Taverna di Santa Chiara

Soi a agachar lo camin mai cort per tornar a l'ostalariá. Ai caminat 3h30 de tantòst, 2h lo matin, soi lassa.
Ai volgut tornar cargar lo blau de China, es trempe, ai susat coma un ase sens me'n mainar. Me cal far mèfi de plan m'idratar fins a dissabte.

Me'n vau de la Taverna, benlèu i tornarai abans de partir? 

Deman serà una bèla jornada.

Preni la carta que m'an daissada amb la nòta: "La Taverna Santa Chiara - eretici, folli, santi".
Eretges, fòls e sants!

dimecres, 14 de setembre del 2016

Nàpols - II-3 - p.29 > p.32

Nàpols - 02/08/16 - 20h30 - Restaurant La Taverna di Santa Chiara

Los fusillini amb de cogordetas, de jolvèrd e de muscles an pas fach un plec! 

Aqueste matin, soi anada crompar la carta ArteCard que me dona 3 jorns de transpòrts a gratis e de reduccions sus las dintradas dels monuments e musèus. 

Ai trapat un cinèma! Mas èra un cinèma per adultes. 
Cerquèri sus mon libre un autre cinèma, lo trobèri e bim! tampat! Soi desesperada, crenti que serà una setmana sens immersion linguistica al cinèma... Aguèsse internet, agachariái ont mai pòdi anar al cinèma mas luchi e teni lo còp per pas utilizar lo wifi del B&B sul telefonet.

Ai dormit de miègjorn fins a 16h, amb l'aire condicionat, a la fresca, sens dinnar. Puèi mos pès m'an menada a un bar de chucs. Me'n beguèri dos: un de fenolh, ananas, irange e lo segond de cogombre, poma e gengibre (zinzero en italian)... lo monge a pas interès de me passar davant, o vos disi! qu'èra cargat cargat en gengibre! 

Aprèp, anèri al bar de Chiaia ont lo luxe dels sègles XX e XXI s'espandís: pallazzi e pallazine e de botigas LouisvuittonMontblancPrada que n'ai pas res a fotre.
Manca d'astre, lo Pont de Chiaia e lo Palazzo Reiale, los poguèri pas veire que son en òbra e son cubèrts (cf fòto çai jos del Pont de Chiaia). Cal dire que i a d'òbras d'en pertot, i a la construccion d'al mens doas estacions de metro, aquò fa d'òbras grossassas. Aquò emmèrda un pauc la torista que soi mas es la pròva que la vila viu.

La panacotta es arribada. Adòri la panacotta. Farà pas un plec tanpauc.



dimarts, 13 de setembre del 2016

Nàpols - II-2, p.27 > p.28

Nàpols - 02/08/16 - 20h22 - Restaurant La Taverna di Santa Chiara

A la quèsta, me'n soveni que passavan las chuca-curats e un banaston passava de man en man cap a la fin de la rega e tornava a la chuca-curats que lo passava a la rega seguenta. 
Las causas an evoluit: aquí i a una saca de teissut barrada per un trauc de denieròla, penjada al cap d'un baston per selfies e la chuca-curats fa la quèsta coma s'anèsse a la pesca. La decepcion es que pòdes pas mai veire quant an donat lo mond.
Mos fusillini son arribats.





dilluns, 12 de setembre del 2016

Nàpols - II-1 - p.23 > p. 26

Nàpols - 02/08/16 - 20h04 - Restaurant La Taverna di Santa Chiara

Aquí i soi al restaurant notat ièr. 
I arribèri a 19h30, la mièja-oreta abans la dubertura, aguèri la bona idèa de la passar a la glèisa pròcha. O ai ja dich que m'agradan las glèisas. Cal dire qu'es un endrech de sosta ideal: i fa bon e los sètis son a gratis, i aguèsse de comuns, seriá lo paradís mas justament ne meton pas que lo Paradís te lo fan esperar, post mortem, se siás estat bravet e generós amb lo capelan.
I dintrèri dins la glèisa que i aviá la messa. Plan solide, amb l'astre qu'ai, arribèri al moment de la quèsta.... e al moment que lo mond es drech, ieu me que me voliái pausar, descansar cavilhas e genolhs, que nani! Del còp, ai escotat la messa, èra quasi la fin, foguèt pas tròp long.

Amb las doas comunions de fachas, de messas, ne mangèri d'oradas. Ara, fa un brave moment que i foti pas los pès mas ai remarcat de diferéncias entre lor messa e la nòstra: per pregar, nosautres levam las mans a l'auçada de l'omblígol e dubèrtas cap al cèl, e ben eles las lèvan, coma se i aguèsse Lucky Luke davant eles "Haut les mains les Chrétiens!". Manquèri de m'escacalassar. 
E l'acabèron la messa en dire lo Top 3 de las pregàrias.
E aplaudiguèron. 
A-plau-di-guè-ron ! Dempuèi quora s'aplaudís a la messa ???

Mos raviòlis de bufala son arribats. 
Una taula de franceses tanben. Mèrda!